La Quar

Situació i presentació

S'estén al sector esquerre del Llobregat, ja en contacte amb el Lluçanès (la riera de Merlès —dita antigament d’Adest—, límit oriental del terme, el separa de Lluçà). Limita al nord amb els municipis de Vilada i Borredà, que l’abraça a més per l’est, per on també limita amb Lluçà (Osona); al sud termeneja amb Sagàs i Olvan i a l’oest amb Cercs. La major part de la seva extensió correspon a la capçalera de la vall de la Portella, entre la serra de Picancel, amb el pic de Salga Aguda (1.171 m) al nord i la serra de Campdeparets i el serrat de Sant Isidre (1.121 m) al sud, fins al peu del coll de Jovell a llevant. La riera de la Portella (o torrent de Sois) s’endinsa després al terme municipal d’Olvan i desemboca al Llobregat davant la colònia de la Plana (Avià). El límit septentrional del terme és format pel Margançol, que corre en direcció est-oest també vers el Llobregat, i drenen encara el terme diversos afluents de la riera de Merlès, al sector sud-oriental.

La població és disseminada; els principals nuclis de població són la caseria de la Quar, el poble disseminat de Sant Maurici de la Quar i el veïnat de les Heures. La principal carretera del terme és la que travessa el municipi de nord a sud i enllaça la C-26 de Berga a Ripoll amb la carretera de Gironella a Vic. La resta de vies són pistes o camins de trànsit difícil.

La població i l'economia

La població (quartians o quarters) ha estat sempre relativament escassa: el 1370 tenia 11 famílies (s’han de tenir en compte, però, les conseqüències de la Pesta Negra del 1348) i al segle XVIII no arribava als 200 h. Després de la xifra màxima assolida el 1857 (578 h), la decadència demogràfica fou ràpida i constant. Al llarg del segle XX aquest municipi patí un despoblament crònic, amb algun petit augment puntual (279 h el 1910, 244 h el 1930, 142 h el 1960, 43 h el 1981 i també el 1991). Amb el canvi de segle la població s’estabilitzà entorn els 70 h.

El territori, molt accidentat, és ocupat principalment per boscos, sobretot per pinedes de pi roig. El terreny forestal representa tres quartes parts de la superfície total del terme i es converteix en una de les principals riqueses de la Quar. En canvi, els conreus tradicionals de cereals que envoltaven les masies són en franca regressió a causa de l’abandonament rural que ha experimentat aquest municipi. Pel que fa a la ramaderia, cal destacar la importància del bestiar porcí.

La caseria de La Quar

La caseria de la Quar o Santa Maria de la Quar, al peu de la mola rocosa on hi ha el santuari de la Quar, ha estat considerada tradicionalment cap de terme, si bé les dependències de l’ajuntament es troben a Sant Maurici de la Quar.

El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1069 m, al sector nord-oriental del terme, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical que ateny més de 100 m, damunt el coll de Jovell, des d’on domina una magnífica panoràmica sobre la vall de Merlès, el Berguedà i els cims pirinencs. Correspon a l’antiga parròquia de Santa Maria de la Quar, esmentada ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom d' Illa Corre (probable llatinització de Lakorr , variant sufixal del basc lakarr “munt de grava”, que deu referir-se al penyal on s’alça). A partir del 840 hi hagué un retrocés en el poblament de tota la comarca que motivà una forta desorganització política i religiosa, i la parròquia possiblement fou abandonada. Amb la represa de Guifre el Pelós, a partir del 879, s’establiren al territori un sèrie de pagesos que passaren a estar sota la jurisdicció del representant del comte, el vicari del veí castell de la Portella. Fou llavors que l’església va ser reedificada i consagrada pel bisbe Nantigís el dia 1 de desembre del 899. Una mala lectura de l’acta de consagració (“ ut veniret ad ecclesias idolorum consecrandas ” per “ ut veniret ad ecclesias illorum consecrandas ”, error rectificat per Cebrià Baraut) havia donat peu a una sèrie d’interpretacions sobre suposats altars d’ídols pagans o sobre una possible profanació de l’església per part dels musulmans, avui dia sense cap fonament. El territori assignat a la parròquia anava des de la riera de Merlès, al riu de Borredà, fins a la serra del Mascaró, al Montsent, i els Quadres (topònim no identificable), i segurament comprenia els territoris actuals de la Portella i de Sant Maurici.

La fundació del monestir de la Portella dins la seva demarcació desplaçà l’esmentada església com a centre espiritual, i els senyors de la Portella la donaren al monestir el 1069; els monjos en tingueren cura des del segle XII. L’edifici primitiu fou reedificat en època baixromànica (resta només algun vestigi d’aquesta construcció) i ampliat amb un campanar al segle XVI; hom capgirà també l’entrada, de sol ponent a sol ixent. Al segle XVIII fou ampliat de nou amb capelles i molt transformat encara el 1840, en què hom construí un cambril nou, tres capelles laterals i repintà tot l’interior. Al costat de l’església hi ha la casa rectoral i dels ermitans. S'hi ha venerat fins a temps recents la imatge romànica de la Mare de Déu de la Quar (avui a l’església de Sant Maurici per motius de seguretat), de fusta i d’1,35 m d’alçària, que representa la Verge asseguda, amb l Infant al bell mig de la falda, i que és un notable exemplar dels segles XII o XIII. Esdevingué aviat centre de devoció i anà adquirint el caràcter de santuari. La creença popular que l’aigua de les piques de l’aigua beneita guaria les berrugues portà a la construcció de la propera font de les Berrugues, arranjada al segle XIX amb una capelleta i una imatge de la Mare de Déu.

La festa major de la Quar se celebra el Dilluns de Pasqua amb un aplec al santuari de la Quar.

Les masies i les esglèsies

Prop de la riera de Merlès, al sector meridional del terme, hi ha la gran masia i antic lloc de les Heures. Era un nucli de sis o set cases i tenien una capella. El conjunt presideix una sèrie de terrasses de conreus i el riu hi passa engorjat i dóna lloc a les goles de les Heures, les quals són travessades per un antic pont de dues arcades. La festa major de les Heures se celebra el 24 de juny, per Sant Joan, i és tradicional fer-hi un aplec.

Altres masies importants del terme són el Vilardell, vora la riera de Merlès; el Raurell, que és una de les cases més boniques del terme i al costat de la qual hi ha una església construïda cap al 1640 amb restauracions del segle XVIII, és situada al vessant dret de la vall de Sant Maurici. El Mascaró i Corrúbies es troben al vessant dret de la vall de la Portella; Cal Moliner és a la mateixa vall, sota la Quar; la Tor és situada als peus de la carretera que va de la Quar a Sant Maurici, i les masies de Can Pou i Soldevila, al pla de la Quar.

Al nord de Sant Maurici i prop del cim del serrat de Sant Isidre (1.121 m), divisòria d’aigües de les valls de la Portella i de la Riba (afluents del Llobregat) i de Sant Maurici (encarada a la riera de Merlès), hi ha la petita ermita de Sant Isidre de la Quar, on per la festa de Sant Isidre (15 de maig) se celebra una missa i es canten els goigs. Més a ponent, la serra de Sant Isidre és continuada per la de Campdeparets, al límit amb Olvan, on s’alça la gran masia de Campdeparets, encarada a migjorn, amb àmplies galeries volades i una capella dedicada a sant Josep.

Darrera actualització: 18.06.2018 | 12:02
Darrera actualització: 18.06.2018 | 12:02